ALTRES ALTERNATIVES A LA CARN

Hi ha altres alternatives de mantindre's sa i que cada vegada s'està estenent més, com és el VEGETARIANISME. És sens dubte una decisió personal i per a molts una filosofia de vida. Per les distintes raons que siguen, el vegetarianisme és una bona alternativa si està ben organitzada ja que sinó, després poden aparéixer deficiències de alguns nutrients que aporta la carn y el peix en la alimentació tradicional com és la vitamina B12, zinc o ferro. 

Es necessari cuidar alguns aspectes combinant correctament els aliments i substituint uns per altres de semblant densitat nutricional. Per exemple, aquells aliments que poden substituir a la carn són: 

• Carn vegetal (con ingredients como gluten, soja, fruites seques, flocs d’avena) com una alternativa sana i saborosa.
• Proteïna de soja. Té un aspecte molt paregut a la carn i el valor nutricional és el mateix o superior. 
• Derivats de la soja. El tofu, el miso y el tempeh són rics en proteïnes, vitamines i minerals. 
• Fruites seques. Com poden ser ametles, anous i pistatxos i poden substituir a les proteïnes de la carn sempre que es combinen amb altres vegetals. 
• Llegums. Les proteïnes que ens aporten són els mateixes o superior a la carn, però podem ser indigestes. 

LA DIETA MEDITARRÀNIA

Vivim en una de les zones d’Espanya on hi ha diferents cultures. I és gràcies a això que tenim una alimentació particular i considerada com una de les millors. És l’anomenada DIETA MEDITERRÀNIA. Representa una pauta nutricional rica i saludable que no solament arreplega receptes, costums o formes de cuinar, sinó tambén productes típics i activitats humanes. 

Té beneficits per l’ús d’aliments locals, frescos i de temporada. Es caracteritza per la gran abundància de productes vegetals que proporcionen fibra, vitamines i antioxidants. Les verdures, llegums, fruites, tubèrculs, cereals i fruites seques es la base d’esta dieta. Sempre s’ha de combinar amb l’exercici físic. D’aquesta manera es una forma de controlar el pes i augmentar la sensació de benestar. 

El consum de cereals té un efecte positiu en la salut ja que pot reduïr alguns tipus de cáncer. Les fruites, llegums i hortalisses són aliments rics en hidrats de carboni i fibra i eficaços com a protectors de la salut. El consum de peix s’associa a disminució de la mortalitat per malatía coronària i els lactis són important per al creixement i desenvolupament en la infància. 

MODEL DE DIETA INFANTIL

Desdejuni

1 got de llet semidesnatada (omega-3), 2 grapatets de cereals, 1 got de suc de taronja natural o 1 fruita. 

Mitja demà

50 g de pa amb una tallada de formatge semicurat, pernil olla, pernil, pit de titot, tonyina o, de forma esporàdice, altres embotits. 

Menjar

90 g de pa

Primer plat a triar entre: 250 g de creïlles, 70 g d’arròs, 70 g de pasta o 80 g de llegums. 

Segon plat a triar entre: 100 g de carn blanca (3 vegades per setmana), 100 g de carn roja (1 vegada per setmana), 120 g de peix blanc (1-2 vegades per setmana), 120 g de peix blau (1 vegada per setmana), 120 g de maris (0-1 vegada per setmana) o 1 ó 2 ous (3 vegades per setmana) 

Acompanyament del primer o segon plat a triar entre: 300 g de verdura cuita, torrada al forn o en microones, feta al vapor o en guisats, ensalada de qualsevol tipus, gaspatxo o liquats de verdura. 

De postre: una peça de fruita o un iogurt. 

Mitja vesprada

1 iogurt desnatat amb 20 ametles, 20 avellanes o 3-4 anous, una barreta de cereals, 1-2 grapatets de cereals o una peça de fruita. 

Sopar

90 g de pa

Primer plat a triar entre: 250 g de creïlles, 70 g d’arròs, 70 g de pasta o 80 g de llegums. 

Segon plat a triar entre: 120 g de peix blanc (2-3 vegades per setmana), 120 g de peix blau (1-2 vegades per setmana), 120 g de marisc (1-2 vegades per setmana), 1-2 ous (3 vegades per setmana), 70 g de pernil olla, pernil (0-1 vegada per setmana) o 70 g de formatge semicurado (0-1 vegada per setmana) 

Acompanyament del primer i segon plat a triar entre: 300 g de verdura cuita, torrada al forn o en micrones, feta al vapor o en guisats, ensalada de qualsevol tipus, gaspatxo o liquats de verdura. 

Postre: iogurt

ALTERNATIVES AL MENJAR RÀPID

A continuación, podem observar com canviar o substituir determintats aliments per altres alternatives més saludables i millor per al nostre cos. 

Desdejuni – berenar

• Fem: Brioxeria industrial 
• Sa: Llet, iogurt, beguda de soja, suc, cereals, entrepà. 

Menjar – sopar 

• Fem: Hamburgueses, pizzes, fregits, arrebossats i refrescos ensucrats. 
• Sa: Verdures, llegums, carn o peix a la planxa o al forn o guisants amb oli d’oliva, fruita i aigua. 

Llepolies i aperitius

• Fem: Gominoles, xiclets, snacks, creïlles xips, barretes de xocolate, etc. 
• Sa: Xiclets sense sucre, regalíssia, caramels sense sucre o durs, alguna xocolatina (sense més ingredients que xocolate i un poc de llet), fruites seques, etc.

Un desdejuni equilibrat ha d’estar format per una peça de fruita o suc, lactis i cereals que poden prender’s en forma de pa o com a cereals de desdejuni. El menjar i el sopar han de’estar formades per pasta o arròs, creïlles, llegums o cereals, verdura cuita o crua com ensalades, carn o peix o ou i de postres, una peça de fruita o unes postres làcties. 

ESTRATEGIES EDUCATIVES PER A PREVENIR L’OBESITAT INFANTIL

En el àmbit escolar els xiquets realitzen el seu menjar principal en el centre d’ensenyança. Per això, s’ha dut a terme un conveni amb les empreses que s’encarreguen del menjar per a adquirir uns compromisos específics: 

• No utilitzar per a fregir olis rics en àcids grassos saturats i substituir-los per altres més saludables. 
• Utilitzar sal iodada en les zones que tinguen déficit en el mineral. 
• Realitzar tallers per a xiquets per fomentar les mesures educatives destinades a promocionar una alimentació variada i equilibrada. 
• No posar màquines expenedores de menjar en les zones de fàcil accés per als alumnes d’ensenyança infantil i primaria. Aquestes màquines han d’incloure productes que ajuden a fomentar una alimentació equlibrada. 
• Incloure, en el cas d’algunes empreses, en els menús subministrats als pares, información nutricional consells per a complementar de forma equilibrada el menú infantil. 

Crec que tots aquests aspectes estan ja en pràctica però encara queda un poc per a conscienciar les persones i sobretot als més xicotets que són els que estan aprenent nous hàbits.

ELS COMEDORS ESCOLARS

Els comedors escolars tenen una funció nutricional i educativa molt important ja que contribuïxen a la adquisició de hàbits alimentaris. Cada vegada, són més els usuaris que utilitzen aquets servici, per això, la estructura i la planificació dels menús ha de facilitar prendre aliments saludables per mitjà d’una oferta agradable, equilibrada i adaptada a les característiques i necessitats dels comensals.

Els objectius dels menús escolars han de ser: 

• Proporcionar als estudiants unes menjars de qualitat, tenint en compte criteris nutricionals, higiènics, sensorials i educatius. 
• Desenrotllar hàbits higiènics, alimentaris i de comportament adequats alhora que es proporciona un ambient positiu de convivencia.
• Potenciar la varietat i identitat gastrnòmica i els aspectes culturals de l’alimentació. 

A més, la programació dels menús han de seguir aquests criteris: 

• Varietat i equilibri. El nombre d’aliments ha de ser variat i equilibrat. Ha d’evitar-se la monotonía. 
• Aspectes sensorials. Una presentació atractiva del plat i la varietat de colors afavorix l’apetència. Ha de tindre textures variades i adaptades a les necessitats de cada grup d’edat. La temperatura adequada dels plats és básica perquè l’escolar gaudi del plat. S’ha d’evitar els successius recalfaments dels aliments previament preparats ja que disminuïx la seua qualitat nutritiva i sensorial. 
• Aspectes gastronòmics i culturals. S’ha de tindre en compte la tradició cultural de la zona per a elaborar propostes gastronòmiques relacionades amb les celebracions populars. 
• Tècniques culinàries empleades. És molt important que les tècniques de cocció siguen variades per a reforçar el procés d’acceptació de nous plats. 
• Racions. S’han d’adequar a l’edat dels comensals. 

CAUSES DE L’AUGMENT DE L’OBESITAT INFANTIL

La majoria dels casos d’obesitat detectats no són per causas genètiques, sinó als mals hàbits alimentaris i a la falta d’activitat física que comporta el ritme de vida actual. L’obesitat infantil és un important factor de predicció de l’obesitat adulta. Per això, és necessari una actuació precoç per a prevenir la obesitat en xiquets i adolescents i possibles complicacions en l’edat adulta. 

Algunes de les causes que promouen la tendència a l’augment de l’obesitat infantil són: 

- Dieta obesogénica: comptem amb un número il•limitat d’aliments de gran atractiu, densos en energia, de baixa qualitat nutricional i presentats en racions grans i de cost asequible, com a snacks, refrescos ensucrats, sucs ensucrats, brioxeria, etc. 

- Disminució de l’activitat física: relacionat amb el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació. El temps dedicat a veure la televisió, a jugar amb els vídeo jocs o navegar per Internet ha anat en detriment de l’activitat física i promou el consum d’aliments rics en energia mentres es realitzen estes tasques. 

Espanya es situa en una posición intermitja en el percentatge d’adults obesos. No obstant això, pel què fa a la población infantil, Espanya presenta una de les xifres més altes, seguint així amb la tendencia d’altres països amb problemes històrics d’obesitat i sobrepès com Estats Units i el Regne Unit.